divendres, 22 de gener de 2010

My old red notebook (III)

20-12-09

Després de molt més d'un any, desenterro aquesta llibreta vermella i noto molts canvis en mi. Moltíssims. I en ells hi veig vivències, viatges, persones... Potser també una mica més de maduresa. Recordo i oblido sense rencor. I m'adono que encara no he trobat una utilitat concreta per a aquest munt de papers (la majoria en blanc) i comprec que tampoc és neccessàri que en tingui. A mi m'agrada escriure-hi així que ja està. No vull raons, no les necessito. Ara sona Oasis en una habitació blanca repleta d'Audrey Hepburn i em sento bé. (La idea de deixar la llibreta a l'estanteria no va ser de les millors)


Bueno, aquestes tres entrades m'han servit per veure la meva petita evolució a curt termini com a humil individu de l'espècie i entendre una mica tot el que he viscut aquest temps. Crec que per tornar a escriure necessitava abans recordar-ho tot.

Bon cap de setmana!

2 comentaris:

  1. A vegades creiem que no però canviem molt més del que pensem...

    potser jo hauria de fer el mateix, pena que vaig perdre la clau i no puc obrir el diari..

    bon cap de setmana ♥

    ResponElimina
  2. "La meva petita evolució a curt termini com a humil individu de l'espècie."

    Ser humilde es muy loable
    pero ello no hace menos probable,
    la opción de que cada uno sea un mundo,
    aunque algunos un mundo mudo,
    no será este, tu elocuente caso,
    que a muchos otros deja al raso.

    ResponElimina