dijous, 20 de maig de 2010

Unes quantes ratlles de llum es filtren per la persiana mal tancada i es reflecteixen a la paret del costat de la porta. L’habitació no és gaire gran, però hi ha suficient espai per un armari, una llibreria plena de clàssics i un llit de matrimoni, on un noi d’uns vint i pocs es comença a despertar. Es refrega els ulls, parpelleja un parell de vegades i resta assegut sobre el llit, immòbil. De sobte reacciona; com si trobés a faltar alguna cosa es regira unes quantes vegades, buscant pel matalàs. En tot cas, allò que busca ja no hi és. Els llençols estan rebregats i l’habitació està impregnada d’una olor, barreja d’alcohol i perfum de dona. El noi s’aixeca del llit feixugament i es dirigeix a la cuina. Són més de les dues del migdia, però tot i això es prepara unes torrades i un cafè amb llet. Un cop esmorzat, torna a l’habitació per quedar-se un parell de minuts al llindar de la porta amb la mirada perduda. A la tauleta de nit, un post-it amb un nom i un telèfon. L’agafa i se’l queda mirant una bona estona. Pensa. Recorda un cos perfecte, uns cabells llargs i foscos i uns ulls massa maquillats. Una nit, gaire cosa més. Torna a la cuina i llença el post-it a les escombraries, després de trencar-lo en petits trossos.