dilluns, 25 de gener de 2010

Comença la subhasta!

- L'objecte a subhastar és una ànima jove de 16 anys en perfectes condicions i una salut inmillorable. El preu de sortida és: un físic espectacular i una vida d'amors correspostos. Comença la subhasta. Qui ofereix més?

Christie's és un lloc enorme i elegant. Ideal. Un home de gabardina negra puja l'oferta incloent èxit professional i personal. Un segon amb americana també aixeca el seu número de subhasta i afegeix un amor per a tota la vida, dels de veritat. Al fons de la sala hi seu un home peculiar, porta un tratge vermell i de tant en tant una cua també vermella com la sang es deixa entreveure darrere seu. Al front hi té dues banyes recargolades cosa que no sembla extranyar a cap dels altres executius. Després de restar tot l'acte en silenci aixeca el seu número i diu:

-Ofereixo tot allò que sempre ha somiat. Allò que criticava en els altres, però que en el fons volia per ella. El que ha anhelat des de sempre encara que s'intentés convèncer que ella podia aspirar a un nivell més alt. Li ofereixo el que tantes llàgrimes li ha robat, el que li ha menjat el cap perquè no es sentia com creia que havia de ser. Ser com els altres volen que sigui. La vida que vol viure, una vida realment buida, però externament perfecta. Superficial.

El jutge de la subhasta mira d'un costat a l'altre de l'habitació buscant un intrèpid que pugui superar l'oferta i finalment sentencia:

-Última oferta a la 1? Última oferta a les 2? Última oferta a les 3? Adjudicat a l'home de vermell.

2 comentaris:

  1. Yo doy, si me lo permites, aún más.
    Apartarle de lo que no necesitará jamás,
    Hacerle crecer entre las mejores ramas,
    despues dejarle acompañarme en las mejores camas,
    para luego, si lo quiere, permitirle vivir como las damas,
    Hacerla feliz como ella quisiera,
    Devolviendole su más preciado don, la LIBERTAD,
    Poder sentirse como en el Edén,
    Que sin buscarlos, alagos miles le dén.


    Increible

    ResponElimina
  2. Potser el que ens passa a tots és això.

    Potser tots estem adjudicats a l'home del trage vermell.

    De totes maneres, m'ha encantat l'escrit, que ho sapigues. M'ha semblat estrany però tendre (?) hi ha trobat molta tendresa. Potser és perque últimament ho veig tot així.

    Un petó guapa <3

    ResponElimina