L'art m'omple les venes, puc sentir rius de color dins meu i la flama de la inspiració guspirejant als meus ulls. Una bellesa enorme i universal impossible de plasmar en un llenç. La veig, però no la puc materialitzar. És dins meu, és a tot arreu. En cada cosa que veig, la meva ment hi imagina un to, unes pinzellades, un quadre penjat finalment a la paret mentre el contemplo satisfeta. Sento una frustració enorme que em recorre en saber que no ho puc fer sortir, que quedarà aquí guardat entre pensaments inhòspits i necessitats insatisfetes. Potser és per això et miro tant atentament, perquè tu ets el que em fa deixar-ho anar i sentir com tot flueix. M’inspires.