dilluns, 26 d’abril de 2010

L'art m'omple les venes, puc sentir rius de color dins meu i la flama de la inspiració guspirejant als meus ulls. Una bellesa enorme i universal impossible de plasmar en un llenç. La veig, però no la puc materialitzar. És dins meu, és a tot arreu. En cada cosa que veig, la meva ment hi imagina un to, unes pinzellades, un quadre penjat finalment a la paret mentre el contemplo satisfeta. Sento una frustració enorme que em recorre en saber que no ho puc fer sortir, que quedarà aquí guardat entre pensaments inhòspits i necessitats insatisfetes. Potser és per això et miro tant atentament, perquè tu ets el que em fa deixar-ho anar i sentir com tot flueix. M’inspires.

2 comentaris:

  1. Creo haber librado esa misma batalla miles de veces.Aun así te animo a seguir expresándote, pues no hay mejor forma de soñar que el arte.

    Si mis manos fueran mas rápidas...
    Hay pensamientos que se escapan para no volver y es una lástima.
    Versos no fecundados que viven felices en algún limbo...

    Javier Ibarra ("Fuego camina conmigo")

    ResponElimina
  2. M'encantaria que algú em digués que l'inspiro.

    Per altra banda, ja saps que m'encanta tot el que escrius i això no és per menys. Mai podrem mostrar l'entuasiasme per algo, mai ho podrem pintar, ni dibuixar, ni escriure com vulguessim... suposo que en aquest punt està la màgia...

    ResponElimina