divendres, 16 d’abril de 2010

Tanca els ulls i dorm una mica

(Odio quan un calfred recorre de sobte la meva esquena i en un instant molt petit sento aquella sensació d'inseguretat total. El fred no és res més que l'absència d'escalfor, deia Einstein. L'absència. Res.)

Les coses no surten com tu vols i et frustes, petita. No t'havien dit mai que plorar i amagar-se sota la manta només servia fins a certa edat. Tu odies els calfreds i les tardes que es fa fosc massa aviat, així que ara hauré de venir a abraçar-te i dir-te coses boniques a la orella.

(M'agrada tapar-me fins l'orella quan dormo. Em protegeix de tot allò que no vull que m'afecti. També del que vull oblidar. El meu món fa 2x90 durant unes poques hores i això em tranquilitza. Que no vinguin els monstres.)

2 comentaris:

  1. Hariale una pregunta a Einstein, porque no se cual es el estado natural, el calor o el frío, así que...
    Espero que sigas evitando los monstruos aún tapandote hasta las orejas,a mi las rimas siguen molestandome, a lo mejor es que la manta no es lo suficiente tupida.

    Poeta con Jeta/ Culteranista Gongorino

    ResponElimina
  2. Monstres... haurem de confiar en trobar-nos aquells que ens donen amor, que ens vigilen, que ens protegeixen, que ens miren amb tendresa i ens diuen a cau d'orella 'no et preocupis, que tot anirà bé...'

    M'ha encantat... a vegades el lloc més segur és el nostre llit... ens sentim com si absolutament res ens pogués afectar... feliç setmana :)

    ResponElimina