dilluns, 9 d’agost del 2010

Fantasmes

Instal·lats a casa seva. Passen llargues estones asseguts davant el televisor. Els agrada contemplar vides que no són seves, on la gent riu molt. Sortir fora d'aquell reflex irreal del món els espanta, allà no han de patir per haver d'enfrontar-se a res del que ja han viscut. Parlen en llengues fredes incomprensibles i baixen la mirada molt de pressa. Tenen por; ja han vist massa. La llegenda diu que un cop van adonar-se que la seva vida s'havia fos, que no tornarien a trobar una existència plena, ells també van apagar-se. I que des de llavors viuen sense viure, sols. Només amb l'exepcional companyia d'alguna melodia de trompetes tristes. El que no sap ningú és que només esperen que algú vulgui escoltar els seus secrets d'un món que ja no existeix. Que els estovin una mica el cor amb paraules tendres. Però a la gent no els agrada tenir-los a prop, resulten realment depriments.

1 comentari:

  1. Bueno... ja veig que t'has reconciliat, almenys temporalment, amb la inspiració, me'n alegro.
    Pel que fa al escrit... no esta malament, m'ha agradat, potser el meu egocentrisme fa que m'hi vegi reflexat... almenys parcialment...

    No són trompetes... espero que t'agradi.
    http://www.youtube.com/watch?v=MpRIYi721WE&feature=player_embedded

    Sort amb la inspiració.

    ResponElimina