Ara m'adono del que costa que surtin les paraules quan necessites treure-les, encara més quan realment no saps el que vols dir. Quan no tens ni idea del que vols parlar, del que vols expressar... I et sents perduda, petita i sola.
Potser hauria de parlar una mica de mi per començar, no? Doncs no puc dir gaire cosa, sóc bastant idealista (hi ha qui diu que no penso el que dic, però a mi m'agrada pensar que sí), vic en un món irreal fet a la meva mida que sovint imagino que em protegeix del que vull evitar, confio massa en la gent (massa massa).
He tingut uns quants desenganys amorosos i em continuo equivocant. No m'agrada la nostra societat i em queixo constantment d'ella, però tampoc faig res per arreglar-la. Sempre he volgut anar a la Índia i potser aquest any ho aconsegueixo. Fa temps disfrutava tocant la guitarra, ara li falta una corda i ja no recordo la meitat dels acords. Tinc més defectes que virtuts i mai m'aixeco de bon humor. Sóc bastant contradictòria i els meus estats d'ànim passen d'un extrem a un altre. Normalment no jutjo a la gent que no conec. Amago les llàgrimes sota somriures artificials quan no em sento bé. He viscut mentint-me mi mateixa durant uns sis mesos i m'espanta pensar que ho tornaria a fer. Crec que és el primer cop que em descric com sóc de veritat, sense aparences i enganys. Aquesta sóc jo.
Accepto encantada tota ajuda per intentar entendre com funciona això :)
Sovint ens costa molt parlar de nosaltres mateixos (jo crec que encara no he aprés a fer-ho) però suposo que això té la seva pròpia gràcia, anar descobrint-nos poc a poc, gràcies a persones, a experiències, a enganys, a coses fantàstiques...
ResponEliminaVeig que tenim moltes coses en comú :)
si necessites qualsevol cosa pots contactar amb mi
bones festeeeees <3
sé que de tot el que et vaig explicar ahir em faràs el mínim cas, i ho entenc.
ResponEliminajo crec que et vaig donar explicacions per a forces coses que et ronden pel cap, però sé que no les entendràs fins que les vulguis entendre, i això només passarà quan tu mateixa arribis a les teves pròpies conclusions.
al cap i a la fi, com tu ja saps molt bé, aquesta societat fot força fàstic, però enara que faci mal, a la llarga t'adones que és més fàcil canviar tu per adaptar-t'hi que no intentar canviar la societat sencera, oi?
NO.
absolutament no.
quan aprenguis a acceptar-te tal i com ets i t'adonis que realment ets uns persona que val molt i que es mereix el millor (que algun dia te n'adonaràs, perquè jo sé que vals tot això i més), quan aprenguis a estimar-te a tu mateixa podràs distingir les coses que de veritat són valuoses i necessàries de les que ara potser penses que ho són però que en realitat no ho són.
d'aquesta manera t'adonaràs que tens molts motius per ser feliç.
no sé si m'explico o no, en realitat m'estic liant a mi mateixa xD
la qüestió és que si t'estic dient tot això és perquè ja porto molt temps menjant-me el cap i he tret unes quantes conclusions del que em convé i del que no per sobreviure en aquest món.
només et diré una cosa més:
APRÈN A VALORAR-TE COM A LA GRAN PERSONA QUE ETS.
un petonàs!