dimarts, 29 de desembre del 2009

Illes, poemes i canvis


Portava moltes hores estirada al llit. Mirava al sostre amb la mirada perduda. Em voltaven masses idees pel cap, les volia llençar lluny de mi, però sempre tornaven. Vaig recordar aquell poema, EL POEMA. Estava escrit en una paret a la Fundació César Manrique a Lanzarote. Pel que es veu, Rafael Alberti el va dedicar a l'artista quan va quedar meravellat per la extraordinària bellesa de l'illa.


A César Manrique, pastor de vientos y volcanes.
Vuelvo a encontrar mi azul,
mi azul y el viento,
mi resplandor,
la luz indestructible
que yo siempre soñé para mi vida.
Aquí están mis rumores,
mis músicas dejadas,
mis palabras primeras merecidas de la espuma,
mi corazón naciendo antes de sus historias,
tranquilo mar, mar pura sin abismos.
Yo quisiera tal vez morir, morirme,
que es vivir más, en andas de este viento,
fortificar su azul, errante, con el hálito
de mi canción no dicha todavía.
Yo fui, yo fui el cantor de tanta transparencia,
y puedo serlo aún, aunque sangrando,
profundamente, vivamente herido,
lleno de tantos muertos que quisieran
revivir en mi voz, acompañándome.
Mas no quiero morir, morir aunque lo diga,
porque no muere el mar, aunque se muera.
Mi voz, mi canto, debe acompañaros
más allá, más allá de las edades.
He venido a vosotros para hablaros y veros,
arenales y costas sin fin que no conozco,
dunas de lavas negras,
palmares combatidos, hombres solos,
abrazados de mar y de volcanes.
Subterráneo temblor, irrumpiré hacia el cielo.
Siento que va a habitarme el fuego que os habita.


Per a algú altre potser no deu ser tant especial, però a mi em recorda tantes coses... Coses que em serien difícils de descriure. Però sobretot canvis, el retrobament amb un mateix, tornar a ser qui ets de veritat i el mar. Les costes d'aquella illa màgica. Sé molt bé que va ser un viatge que em va marcar. Va ser el click. Necessitava el canvi. Igual que vaig decidir tallar-me el cabell curt. Semblarà estúpid, però hi vaig deixar moltes coses enrere.
Llavors em trobava amb la ment en blanc i l'habitació a les fosques recitant un poema que pràcticament em sabia de memòria. Les idees es transformaven en altres coses menys obscures. Recordava persones, coses que m'havien dit i sabia que havia de tirar cap endavant. I ja ho deia John Lennon, el gran mestre: "La vida és allò que et va succeint mentre intentes fer altres plans." I ara ho sé, bé crec que en el fons ja ho sabia però no ho aplicava. Hem de viure, com hem de morir. Però millor que visquem disfrutant i amb un somriure als llavis.

dilluns, 28 de desembre del 2009

Per alguna cosa es comença

Ara m'adono del que costa que surtin les paraules quan necessites treure-les, encara més quan realment no saps el que vols dir. Quan no tens ni idea del que vols parlar, del que vols expressar... I et sents perduda, petita i sola.

Potser hauria de parlar una mica de mi per començar, no? Doncs no puc dir gaire cosa, sóc bastant idealista (hi ha qui diu que no penso el que dic, però a mi m'agrada pensar que sí), vic en un món irreal fet a la meva mida que sovint imagino que em protegeix del que vull evitar, confio massa en la gent (massa massa).
He tingut uns quants desenganys amorosos i em continuo equivocant. No m'agrada la nostra societat i em queixo constantment d'ella, però tampoc faig res per arreglar-la. Sempre he volgut anar a la Índia i potser aquest any ho aconsegueixo.  Fa temps disfrutava tocant la guitarra, ara li falta una corda i ja no recordo la meitat dels acords. Tinc més defectes que virtuts i mai m'aixeco de bon humor. Sóc bastant contradictòria i els meus estats d'ànim passen d'un extrem a un altre. Normalment no jutjo a la gent que no conec. Amago les llàgrimes sota somriures artificials quan no em sento bé. He viscut mentint-me mi mateixa durant uns sis mesos i m'espanta pensar que ho tornaria a fer. Crec que és el primer cop que em  descric com sóc de veritat, sense aparences i enganys. Aquesta sóc jo.


Accepto encantada tota ajuda per intentar entendre com funciona això :)

diumenge, 27 de desembre del 2009

Ready, set, go!

Comença aquesta petita aventura.